Ja fa un mes que el curs escolar es va posar en marxa i els engranatges de les reivindicacions educatives comencen a engegar amb la mirada posada en el curs vinent. La de Montigalà i el seu nou institut va ser la més matinera, però els fronts de lluita d’aquest àmbit són múltiples a Badalona. Un altre dels focus d’atenció està situat sobre els barris de Casagemes, Canyadó i Manresà, la zona escolar número 6 de la ciutat. La Plataforma Institut Lola Anglada (PILA), integrada per les AMPA dels col·legis Artur Martorell i Lola Anglada, les associacions de veïns de Canyadó i Casagemes i el recolzament de FAMPAS i escoles d’altres barris, com ara la Salvador Espriu, va reunir-se fa uns dies per posar sobra taula i tractar els temes pendents de solucionar en l’àmbit educatiu. El més prioritari i que més preocupa: la manca de places de secundària per al proper curs.
La lluita dels ciutadans de la zona per aconseguir millores escolars ha estat una constant els darrers anys. Després de molt batallar, el nou edifici del Lola Anglada, a tocar de Ca l’Arnús i Can Solei, era una realitat completa a principis de 2014. A partir de llavors, barri i comunitat educativa van encetar una nova reclamació que es contemplava en el projecte inicial del trasllat de l’escola però que es va anar apaivagant a mesura que la finalització del nou edifici es complicava: convertir l’antic Lola Anglada en un institut per a la zona. La demanda no era un caprici; el veïnat, pares i mares sempre ho han justificat amb la previsió demogràfica creixent, que acabaria desembocant en manca de places públiques, i que sembla haver fet saltar les alarmes definitivament aquest 2015.
Barris sense institut públic
Segons expliquen els representants de la PILA, amb les dades que tenen a l’abast a dia d’avui, mancaran una norantena de places de secundària als instituts als que han d’accedir els nens i nenes que acabaran 6è de Primària el mes de juny. Casagemes, Canyadó i Manresà tenen com a centres públics de referència el Lola Anglada, que ja ha consolidat la doble línia, i l’Artur Martorell, amb un sol grup fins ara però que ha iniciat el nou curs a P3 amb dues classes i que sembla estar destinat a ser també un col·legi de doble línia, afirmen les AMPA. En pocs anys, més d’un centenar d’infants que acabaran l’etapa de Primària en uns barris on no hi ha instituts públics.
I és que, al marge de les Escoles Minguella, concertada, Canyadó, Casagemes i Manresà, tres barris amb una població total de més d’11.000 habitants, no disposen de cap centre més. Els IES de referència per als veïns i veïnes d’aquesta part nord del terme municipal són el Pompeu Fabra i l’Isaac Albéniz, situats a la frontera entre Morera i Bufalà, per sobre de l’autopista. Tot i que no són a tocar, es tracta dels dos instituts més propers a la zona educativa 6, però Artur Martorell i Lola Anglada no són les úniques escoles els alumnes de les quals hi van a parar: Sant Jordi, Salvador Espriu i Bufalà, i inclús Planas i Canals i Bufalà II-Les Ciències són dins la zona d’influència dels dos centres de secundària.
Educació confirma la manca de places
Els tècnics de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament confirmen que, ara per ara i sense conèixer les decisions de la Generalitat, mancarà una trentena de places als instituts de referència de Casagemes i Canyadó. Asseguren haver transmès la dada a Ensenyament per tal que pugui planificar una solució amb antelació i la resposta de les autoritats educatives és que s’encarregaran de que cap alumne es quedi sense plaça el proper curs, però sense concretar el com. L’alcaldessa Dolors Sabater i la titular municipal de l’àmbit, Laia Sabater, tenen prevista una reunió en les properes setmanes amb la consellera d’Educació, Irene Rigau, de moment i provisionalment al capdavant del departament, per tal de plantejar aquest i d’altres problemes. Més tard, al novembre, la regidoria es tornarà a trobar, en aquesta ocasió amb Serveis Territorials, per realitzar una planificació del curs vinent. Fins llavors, en el millor dels casos, no es coneixerà quin serà el camí que Ensenyament té previst seguir per solucionar el tema.
La falta de places s’estén per tota la ciutat
Tot i que el cas més evident pugui ser el de la zona 6, no és l’únic. La comunitat educativa de la ciutat també preveu col·lapses en l’inici de secundària del proper curs a altres barris, com el Centre-Progrés, Montigalà i Llefià La Salut. Si bé és cert que hi ha algunes iniciatives que rebaixaran la ‘sobrepoblació’ estudiantil a l’espera de ser executades, com l’ampliació de La Llauna i el nou institut de Montigalà, els projectes estan pensats per donar aire i més espai als centres, no per poder continuar acollint més alumnes. Des de FAMPAs consideren pronostiquen que el proper curs hi haurà problemes a bona part de la ciutat perquè, diuen, arriba una promoció que en alguns casos va ser extraordinàriament nombrosa i va portar a afegir grups extra a algunes escoles. Ara, aquestes línies ‘bolet’ han de ser absorbides pels instituts de referència. “Aquesta situació es coneix des de fa anys i Ensenyament la té a la seva agenda, però no sabem res”, afirma el president dels AMPA, David Guerrero.
La sortida veïnal: rehabilitar l’antic Lola Anglada
La plataforma veïnal i educativa de Casagemes i Canyadó té molt clar que la millor solució és rehabilitar l’antic edifici Lola Anglada i convertir-lo en un institut. “Tenim dues bones escoles i una biblioteca nova des de fa uns mesos; amb un centre de secundària tindríem la zona educativa completa que tant hem reclamat”, manifesta un dels representants del col·lectiu, Eduard Giró. Una de les alternatives provisionals a les que la plataforma es nega és la d’augmentar places al Pompeu Fabra i Isaac Albéniz, dos instituts que ja tenen quatre grups cadascun. “Hem d’anar a centres menys massificats; s’ha d’apostar seriosament per l’educació a mig i llarg termini”, apunta Giró. Atenent a l’evolució demogràfica, a més, tot indica que la ‘sobrepoblació’ d’estudiants haurà de tenir una sortida més sòlida que no pas un o dos ‘grups bolet’: a Casagemes-Canyadó-Manresà, la població ha augmentat en un 10% els darrers 5 anys, i continuarà fent-ho en el futur proper amb les noves promocions immobiliàries que estan en marxa al solar del Cristall i l’antic camp del Badalona.
Els arguments patrimonials i de conservació són la segona espassa esgrimida per comunitats educatives i, sobretot, entitats veïnals. Des que es va finalitzar el trasllat al nou edifici, el Lola Anglada ha estat tancat i aviat complirà dos anys en desús. Inclòs dins el catàleg municipal de béns patrimonials i culturals, les instal·lacions són quasi centenàries i el barri no les vol deixar malmetre per res del món. Badalona espera des de fa mesos un estudi de viabilitat per part de la Generalitat per verificar si és possible la seva rehabilitació, una reclamació que compta amb les resolucions positives de l’Ajuntament i el Parlament. “De vegades és més costós rehabilitar un edifici així, catalogat com a patrimoni i del que s’han de respectar moltes parts, que aixecar un de nou. En qualsevol cas, estem molt a sobre perquè Ensenyament doni resposta”, expliquen des del govern local.
Javier Torres – 16/09/2015
