Ja fa 45 anys que els Edificis Sant Jordi marquen el perfil de Canyadó, allò que ara en diuen “skyline” per influència de l’anglès. Són la silueta, barrera i porta d’entrada alhora a un barri que es mira a sí mateix amb orgull. Tot i això, aviat les coses canviaran i els carrers de Canyadó hauran de mirar al mar, com miren el mar els habitants dels pisos alts del barri. Repassem, doncs, una mica la història d’aquests edificis i els seus orígens: coneixerem millor el lloc on vivim i això ens ajudarà a defensar i sostenir la seva dignitat.

El text que teniu a continuació ha estat aportat per Rosa Valls, membre de l’AV Canyadó, i va ser la seva aportació al “Quedem” celebrat amb Òmnium Cultural Badalona.

ELS EDIFICIS SANT JORDI

Basant-me amb els records d’ un veí estimat de la nostra barriada, el Sr Alsina Valls, us faré cinc cèntims dels inicis d’ aquest grup d’ habitatges.

Sembla ser que amb el procés de creixement demogràfic de Badalona en la dècada del 1960-1970, l’ Ajuntament d’aleshores es va plantejar la necessitat de construir habitatges tant per la gent nouvinguda de la resta d’ Espanya com per la gent que vivia a Badalona. L’ anomenat Patronat de la Vivenda va construir habitatges socials a LLefià, a Bufalà i al barri de La Salut. Tres grups de vivendes que havien de solucionar força problemes de gent modesta de la ciutat.

Però hi havia un sector de població, classificat pel Patronat com de classe mitjana, que no reunia, per superar-les, les condicions objectives que s’havien assenyalat per poder obtenir una vivenda social, aquelles classificades com de Grup II per la Llei que les regia , i que tampoc no podia arribar a l’ adquisició d’un habitatge en el mercat lliure.

I així va ser que el Patronat va decidir la construcció d’un grup d’ edificis destinats a persones de classe mitjana. Segons una nota publicada al maig de 1967 a la Revista de Badalona,“el Patronat s’ha proposat aixecar uns blocs de vivendes, dignes i elegants, en el barri de Canyadó, propis per a famílies de classe mitjana, potser la més abandonada fins ara en aquesta qüestió de la vivenda”. També deia que serien “reservades per a aquelles persones que acreditin la seva condició de veïns de Badalona”.

La majoria de la gent que va adquirir una vivenda era del mon de l’ educació, sanitat, judicial i militar (funcionariat) i joves procedents de famílies originaries de Badalona

Els arquitectes Celestí Chinchilla, Lluís Maria Escola i Joan Oliva es van encarregar de confeccionar el planols i les constructores van ser “Constructora Asturiana, S.A.” i “Construcciones Teòfilo Sastre, S.A.”

Es van construir catorze blocs d’ habitatges, dividits en set blocs de vuit plantes, quatre blocs de deu plantes i tres blocs de catorze plantes, amb un total de quatre-centes quaranta-set vivendes i trenta-sis locals comercials, tot sota l’ acolliment del Grup I de la Llei de Vivendes de Renta Limitada. El preu era molt assequible i s’havien d’ amortitzar en quinze anys, sense necessitat de demanar crèdits ni de constituir hipoteques. Tenien, les vivendes, una superfície entre 76 i 83,41 metres quadrats.

Al mes d’ abril de 1969 es van signar els primers contractes, i a partir del mes de maig, el dia 27, ja es van lliurar les primeres claus.

El Patronat va consultar amb la gent que havia adquirit un pis, i es va decidir que el conjunt portaria el nom d’ Edificis Sant Jordi.

Els locals van ser adjudicats en arrendament, poc després , mitjançant el sistema de subhasta.

La inauguració oficial va ser durant la Festa Major d’Agost de 1969.

Dels Edificis Sant Jordi va dir la premsa d’aleshores que “constitueixen una magnífica zona urbana estudiada fins en els més mínims detalls. Els seus catorze blocs,orientats al sol i preparats per a totes les inclemències del temps, ofereixen una silueta magnífica”

Han passat molts anys i hi ha viscut molta gent. S’han venut i revenut però tot i la poca inversió de manteniment que últimament estem rebent, la gent de la barriada ha procurat fer un neteja de façanes, canvis de millora en les porteries de la comunitat s’estan dedicant temps i esforços per mantenir els jardins i per tenir netes les zones comunes.

Des de la constitució de l’ AV de Canyadó i durant tots aquests anys s’ han promogut accions de millora de tota la zona, no nomes d’ aquest grup de vivendes, sinó de tot Canyadó i s’ està lluitant per mantenir la zona amb les millores condicions possibles d’ habitabilitat i confort per a tothom.